PIERRE VILAR
HISTÒRIA TOTAL,
HISTÒRIA EN CONSTRUCCIÓ
Arón Cohen, Rosa Congost i Pablo F. Luna (coords.)
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
UNIVERSIDAD DE GRANADA
2006
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment,
ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació,
en cap forma ni per cap mitjà,
sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia
o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.
Aquest llibre ha estat editat amb el suport de la Generalitat de Catalunya
Títol original: Pierre Vilar: une histoire totale, une histoire en construction
© Éditions Syllepse, 2006
© Els autors, 2006
© De la present edició: Publicacions de la Universitat de València i
Editorial Universidad de Granada, 2006
© De la fotografia de la coberta: Jean i Sylvia Vilar
© De la traducció: Francesc Jubany
Publicacions de la Universitat de València
Editorial Universidad de Granada
Disseny de la maqueta: Inmaculada Mesa
Il·lustració de la coberta: Sobre el terreny. El jove geògraf esdevé historiador.
Foto als Alps, segurament el 1939
Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera
Realització ePub: produccioneditorial.com
ISBN-10: 84-370-6626-3 (Universitat de València)
ISBN-13: 978-370-6626-4 (Universitat de València)
ISBN-10: 84-338-3969-1 (Universidad de Granada)
ISBN-13: 978-338-3969-5 (Universidad de Granada)
ISBN: 978-84-370-7660-7
ÍNDEX
Pimera Part. PIERRE VILAR AVUI
Actualitat de Pierre Vilar, actualitat del marxisme, Josep Fontana
Una història social «total»: rigor teòric i ciència del real a Pierre Vilar, Michel Vovelle
Segona Part. ANÀLISI HISTÒRICA, ANÀLISI DE LES ESTRUCTURES DE LES SOCIETATS
Pierre Vilar i l’anàlisi històrica, Rosa Congost
El concepte de mode de producció segons Pierre Vilar, Guy Lemarchand
Producció, productivitat i preus en la història en construcció de Pierre Vilar, Pablo F. Luna
Debat, conduït per Maurice Aymard
Tercera Part. L’HISTORIADOR SOBRE EL TERRENY
Pierre Vilar i Espanya: un terreny d’experimentació, Jacques Maurice
L’estat brasiler (1930-1954) en l’enfocament vilarià de la qüestió nacional, Marcia Mansor d’Alessio
Els modes de producció sotmesos a la prova de les relacions de producció reals: capitalisme i assalariats a l’Amèrica Llatina, Jean Piel
Quarta Part. HISTÒRIA I CIÈNCIES SOCIALS: CRÍTIQUES I CONSTRUCCIÓ
Els fenòmens poblacionals en l’anàlisi històrica de Pierre Vilar, Arón Cohen+++++
Història i economia a l’obra de Pierre Vilar, Miriam Halpern Pereira
Pierre Vilar i la història social, Bernard Vincent
Utopia d’un projecte i limitacions d’una pràctica: l’art social a França entre dues revolucions, Laura Malvano
Debat, conduït per Maurice Aymard
Cinquena Part. L’HISTORIADOR I L’ENSENYAMENT DE LA HISTÒRIA
Reflexions sobre el valor exemplar per als joves investigadors de la im- portància conferida per Pierre Vilar al vocabulari de l’anàlisi històrica, Bernard Peloille
Aportacions teòriques, conceptuals i pràctiques de Pierre Vilar als pro- cessos d’ensenyament i aprenentatge de la disciplina històrica, Luis Carlos Ortiz
BIBLIOGRAFIES I ÍNDEXS
Bibliografia general
Principals publicacions de Pierre Vilar citades a les comunicacions in- closes en aquesta obra
Índex de noms
INTRODUCCIÓ
Comitè d’iniciativa de l’Atelier Pierre Vilar
1.
Aquest llibre aplega la quinzena de comunicacions presentades el dia 1 d’octubre de 2004 a Nanterre, en el marc de l‘«Atelier Pierre Vilar, per a una història en construcció». S’hi transcriuen també, en dues parts, les intervencions del públic així com les discussions suscitades i animades entre els participants. Arribats de França i de diferents països del món, la major part d’ells pels seus propis mitjans econòmics, els historiadors i els hispanistes reunits, davant d’un públic atent i interessat, van voler recordar l’obra i la memòria d’aquell que havia estat el seu mestre, el seu col·lega o simplement el seu amic.
Van fer-ho d’una manera concreta i aplicada (i molt sovint personal): concentrant tota la seva atenció en un aspecte específic de l’herència intel·lectual de Pierre Vilar, recordant, no pas superficialment ni frívolament, la seva relació amb el director d’investigació o el col·lega que havia estat per a ells, evocant el paper central i la lògica dels seus arguments en una discussió (o controvèrsia), indicant fins al detall més precís els avenços aconseguits, gràcies a ell, en la disciplina històrica i en la pràctica de l’ofici o, finalment, recordant la vitalitat i la validesa actual de la seva manera